Parc Natural de l'Alt Pirineu (Parque natural del Alto Pirineo)

ca

català English Español Français Galego

El Parc Natural de l'Alt Pirineu és un parc natural creat per la Generalitat de Catalunya l'1 d'agost del 2003 entre les comarques del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. És el més extens de Catalunya; la seva extensió supera les seixanta mil hectàrees (69.850 ha), i representa el 55,5% del territori total del Pallars Sobirà.
El territori del parc s'estén pels municipis d'Alt Àneu, La Guingueta d'Àneu, Esterri d'Àneu, Alins, Esterri de Cardós, Farrera, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós a la comarca del Pallars Sobirà; i les Valls de Valira i Montferrer i Castellbò, a la de l'Alt Urgell.
Va néixer amb una doble vocació: d'una banda, la de salvaguardar els valors d'aquesta zona privilegiada (els valors d'un extraordinari patrimoni natural i monumental, però també els valors d'un modus vivendi ancestral), geològics, biològics, ecològics, paisatgístics i culturals inclosos en el seu àmbit i establir un règim d'ordenació i de gestió adreçat al desenvolupament sostenible d'aquest territori, i de l'altra, la d'atreure un turisme sensible a aquesta rica herència tradicional i respectuós amb l'entorn paisatgístic. El seu logo representa una sexifòlia, una flor de sis petals. "Com a símbol del Parc Natural, representa un dels principals valors d'aquest espai protegit: una natura excepcional modelada per l'activitat humana mitjançant una cultura mil·lenària."
Entre els valors naturals del parc destaquen zones d'interès geològic, com ara l'estany de Certascan, que és l'estany glacial més extens de Catalunya, o la Cigalera de l'Obaga de Valeran, un avenc de 320 metres de profunditat i 365 metres de recorregut, i d'interès biològic, com algunes espècies de flora i fauna singulars, nou de les quals foren declarades estrictament protegides.