Parc Nacional de Timanfaya (Parque nacional de Timanfaya)

El Parc Nacional de Timanfaya és una zona natural protegida d'origen volcànic que es troba als municipis de Yaiza i Tinajo de l'illa de Lanzarote, a les Illes Canàries.
Fou declarat Parc Nacional el 9 d'agost de 1974. Ocupa una extensió de 51,07 km² del sud-est de l'illa. Es tracta d'un parc d'origen volcànic. Les últimes erupcions es van produir al segle XVIII, entre els anys 1730 i 1736. Té més de 25 volcans, alguns d'emblemàtics, com el de la montaña de Fuego, la montaña Rajada o la Caldera del Corazoncillo. Encara ara presenta activitat volcànica, i existeixen punts de calor en la superfície que arriben als 100-120 °C i fins als 600 °C a 13 metres de fondària.

Aquest hàbitat volcànic es troba en les primeres etapes de la successió ecològica (en total, s'hi han descrit unes 180 espècies vegetals), per la qual cosa és un excel·lent indret per a l'estudi dels processos de colonització i successió.
El 1993, la UNESCO li atorgà la qualificació de Reserva de la Biosfera. També és Zona d'especial protecció per a les aus (1994).